EL CAMÍ DE LLEVANT PER CICLISTES MADURS

Quan arriba el mes de gener, es em desperta l’instin viatger i em plantejo, com cada any, realitzar un nou camí de Sant Jaume. Aquest any 2011, em sembla interessant fer el Camí de Llevant. Com sempre, el vaig iniciar a finals de juny. Poso mà a l'obra i començo a buscar informació a internet, trajecte, senyalització, distribució de les etapes, visites interessants, etc. No vaig trobar molta informació sobre aquest Camí i tinc constància que ho han fet molts ciclistes, però aquests, no deixen a la xarxa constància de la seva experiència. Contacte amb l'Ass.Amics del Camí de València (963859982- info@vieiragrino.com) i els compro la guia del Camí de Llevant - GR 239, que tenen editada, és bona i suficient per fer el Camí amb seguretat. Primera ullada a la guia i, pluja de dubtes, d'inquietuds. Trobada més informació a internet sobre el Camí, i es em solucionen alguns problemes com, densitat d'albergs públics, allotjaments privats, que via agafar fins a Santiago, etc. Quan arribes a Graja de Moreruela, pots seguir fins Astorga o dirigir-te a Ourense, la diferència de km no és determinant, per a mi, prima més les característiques de la ruta. D'altra banda, com no tinc els 16 o 17 dies necessaris per realitzar el trajecte amb una certa tranquil·litat, decideixo escurçar les etapes. Surto des Almansa (Albacete) en lloc de València. Les 14 etapes m'obliguen a fer una mitjana de 80 km diaris de mitjana. Al final vaig fer 1100 km sense cometre molts errors. Un cop realitzat, viscut i gaudit el Camí, opino que:
a. - Hi ha molt poca infraestructura pública. Jo vaig buscar pensions i hotels de poques estrelles però que estaven força bé, era còmodes i nets. Des Zamora fins a Santiago els albergs públics són freqüents, els serveis que ofereix cada un d'ells, varien molt.
b. - Hi ha alguns albergs públics com el de la Higueruela (un desastre, brut, descuidat), La Roda (bé, Pl de toros) i Àvila dels Cavallers (nou i molt ben cuidat). La resta de pernoctacions dels vaig realitzar en pensions i hotelets.
c. - La senyalització, és bona a Albacete, Conca i part de Toledo. Després degenera força i convida a despistar. En Zamora, aquest Camí conflueix amb la Via de la Plata, la cosa canvia a millor en tots els aspectes, més albergs públics, millor senyalització, més afluència de pelegrins, etc.
d. - És un Camí solitari, vaig coincidir amb alguns peregrins que feien algunes etapes a peu. Ciclistes molt pocs fins Zamora. Com sempre, el millor del Camí, continua sent les persones, els pobles i algunes ciutats.
e. - Com a norma seguia el Camí normal, però en més d'una ocasió vaig triar carretera per fer la mateixa etapa, ja que em semblava molt més còmoda i segura per als meves condicions físiques i mentals.
f. - Els dies més pesats; San Martín de Valdeiglesias - Àvila, el Padornelo i la Canda i des Lasa a Vilar de Barri.
Destacar sobretot el paisatge que vas visitant. Visitar amb més calma, Toledo i Àvila i gaudir de pobles com La Roda, El Toboso, Mora, S. Martín de V., Medina del Camp ...
La ressenya que us proposo no intenta definir res. Cada caminant ha de fer el seu propi Camí. Més que res, intento estimular a tants ciclistes majors de 55 anys a que provin l'experiència. Una bicicleta i molta il·lusió són els instruments imprescindibles que es requereix per viure la bici d'una altra manera. La solitud del camí ramader, els camins forestals, les senderes, les carreteres comarcals, ... Les persones, que com tu, trobes al teu trajecte et permeten enriquir l'experiència i equilibrar l'ànima.

Aquesta gràfica correspon al trajecte entre ALMANSA I TABARA (Zamora)